Inici arrow Història FCPM
Historia FCPM Imprimir
Dilluns, 04 Febrer del 2008
FEDERACIÓ CATALANA DE PENTATLÓ MODERN


La Federació Catalana de Pentatló Modern va néixer a la dècada de 1980 per donar a conèixer i potenciar aquesta modalitat esportiva. El seu primer president va ser el senyor Àlex Soler i Cabot, que va continuar en el càrrec fins a l’any 2001 en què el va abandonar per tal de presentar-se com a candidat a les eleccions per a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern. Per a Jesús Sanz i Mur, actual president d’aquesta institució, l’essència d’aquest esport “poc conegut i amb no gaire difusió als mitjans de comunicació fins al moment” rau en el fet que el practiquen “atletes solitaris, però solidaris”. Aquesta afirmació s’entén instantàniament en saber que aquesta disciplina esportiva -nascuda a l’Antiga Grècia i que originàriament constava d’aquestes cinc proves: cursa, salt de longitud, llançament de disc i javelina i lluita, per a cadascun dels atletes- va ser recuperada i adaptada pel baró de Coubertin en reestablir l’era moderna dels Jocs Olímpics, tot redefinint-la a través del pentatló modern, una especialitat que conjuga en les seves competicions –que normalment solen dur-se a terme durant una única jornada- cinc pràctiques esportives,  que es desenvolupen generalment per aquest ordre: tir, esgrima, natació, equitació i atletisme. Amb la variació de l’antiga fórmula grega, l’aristòcrata  intentava crear i impulsar un esport per ser disputat en els nous jocs que agrupés altres disciplines olímpiques i que, d’una banda, pogués defugir així una excessiva especialització dels atletes i, d’una altra, connectés amb l’esperit i característiques dels concursants de les Olimpíades clàssiques. Conseqüentment, els  esportistes d’élite haurien de ser practicants amb capacitats per poder excel·lir en campionats que englobaven cinc tipus de competicions que demandaven unes característiques i habilitats ben diferenciades i la preparació dels quals, per tant, exigia un entrenament, un esforç i una capacitat de sacrifici i de superació més grans.
Les característiques específiques de cadascuna de les competicions són les següents: El més habitual és que primer es desenvolupin les proves que requereixen un major grau de concentració, d’agilitat i d’habilitats mentals, és a dir, la sèrie de tir, i els combats d’esgrima. En aquesta última modalitat, la manera de puntuar és diferent a la de l’esgrima convencional, ja que la victòria dels combats es juga a un sol tocat. Això implica que cadascun dels atletes s’ha de batre amb els restants 31 contrincants en proves on el cos a cos i la pressió són fonamentals, ja que no s’hi poden posar en pràctica les estratègies i els estudis de l’adversari comuns en aquesta disciplina. A continuació es desenvolupa la competició de natació, que consisteix en una cursa d’estil lliure de longitud variable, d’entre 50 a 200 metres; i més tard la d’equitació, una competició de salt d’obstacles, el nombre dels quals oscil·la entre els 10 i 15 i abans de la qual l’atleta només disposa de cinc minuts per conèixer i fer-se amb el control d’un animal que li ha correspost de forma aleatòria –mitjançant un sorteig. La prova que clou ordinàriament els campionats és la cursa de cross, amb una particularitat: la sortida dels concursants no és única, sinó que ho fan de manera inversament proporcional al nombre de punts aconseguits en la resta de disciplines. Així s’intenten compensar les  desigualtats físiques existents entre els concursants i guanyar intensitat i emoció a l’hora de conèixer el pòdium de les competicions.
El caràcter encara minoritari d’aquest esport i la dispersió de les instal·lacions existents obliga que en molts de casos els torneigs de pentatló modern hagin de dur-se a terme a cinc complexos esportius diferents, amb la conseqüent incomoditat per als atletes i el nombre reduït de seguidors que això comporta. Per altra part, però, aquesta falta de mitjans materials es compensa amb el fort esperit de companyonia que impregna aquestes trobades atlètiques: “el costum és que tots els participants comparteixin residència i, fins i tot,  habitació. Això possibilita que es puguin donar suport els uns als altres, cosa molt poc freqüent en altres disciplines.”
Ateses les seves característiques i les possibilitats latents com a practica física de masses, la Federació Catalana de Pentatló Modern ha engegat una sèrie d’iniciatives per fer-lo més popular.  Una de les més importants ha estat la seva aposta per l’esport escolar i de base: “El nostre programa preveu potenciar el pentatló modern d’una forma gradual i natural de manera que els practicants passin successivament per les bases de biatletes, pentatletes, tetraatletes per consolidar-se com a pentatletes ja en l’edat adulta. Durant l’etapa de benjamí s’inicia els nens en la pràctica de les activitats físiques naturals, la natació i l’atletisme, i les competicions es desenvolupen dins de la modalitat esportiva que recull ambdues: el biatló.” L’interès per donar a conèixer i estendre aquesta combinació d’esports no només se circumscriu a les etapes escolars, sinó que és un dels objectius genèrics de la federació. De fet, aquest disciplina, a part de ser un esport molt complet des del punt de vista físic, també és de fàcil accés per a una gran majoria de la població, ja que es pot desenvolupar des de la infantesa i fins a la vellesa i pot ser practicada per amplis sectors socials.
 En arribar al període infantil, “comencen els seus temptejos amb el tir per tal d’esdevenir practicants de triatló. Un cop han arribat a la fase juvenil i es troben dins de la categoria dels cadets s’inicien en l’esgrima i es converteixen en atletes de la modalitat del tetrapentatló. Finalment, quan han assolit l’etapa de juniors assagen els seus primers salts hípics. Amb aquesta progressió, únicament quan ja han assolit la majoria d’edat és possible que es converteixen, si ho desitgen, en esportistes i competidors de la disciplina del pentatló modern.” Per a la federació és essencial integrar la pràctica esportiva com un vessant més, estructurat i gradual, de la formació dels joves. ”Per a nosaltres el més important és que es considerin integrats en un grup, que s’esforcin per superar-se contínuament, que desenvolupin un esperit de sacrifici i sobretot que se sentin satisfets i il·lusionats amb independència dels seus resultats.” Per poder dur a terme aquest programa, la federació col·labora estretament amb l’Escola Esportiva Llor, que integra dins dels seus programes educatius de formació reglada altres paral·lels de tipus esportiu, i amb els ajuntaments de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Esplugues per tal d’impulsar el biatló en els jocs escolars. Com que una de les seves prioritats és la satisfacció personal dels seus integrants, si un esportista despunta especialment en una de les disciplines que conforma el pentatló modern "l’adrecem cap a aquest esport a través de les seves federacions. La nostra filosofia passa sempre per sumar i mai per restar.” Aquesta col·laboració amb entitats afins es basa en intensos contactes informals, que afavoreixen l’enfortiment d’aquest esport i donen suport individual:  “molts dels nostres membres també entrenen i competeixen per a altres federacions, sovint obtenint també posicions d’honor en els seus campionats.”
Paral·lelament, la federació també ha engegat un programa de formació tant d’entrenadors com d’àrbitres. Aquest aspecte és summament important si es té present que cadascuna de les disciplines necessita un entrenament i un control reglamentari diferenciats, però que tingui en compte que aquests esports no es practiquen de manera aïllada.
 
© Federació Catalana de Pentatló Modern | Nota Legal